Diccionari de terminologia muntanyenca
A
Abisme
Profunditat molt gran, com la d'un barranc o la d'un precipici.
Abrupte
Que és difícil de travessar perquè és ple de pedres o perquè té un pendent molt fort.
Acampar
Instal·lar-se en un lloc a l'aire lliure, fer nit a la muntanya, generalment en una tenda de campanya o en una caravana.
Aclimatació
Abans d'iniciar una ascensió a gran altitud, procés al qual se sotmet l'organisme d'un alpinista de forma progressiva a la baixa pressió i la falta d'oxigen.
Afluent
Curs d'aigua que desemboca en un altre de més important.
Agulla
Roca acabada en forma de punta, habitualment aïllada.
Aiguamoll
Terreny impermeable i planer que està anegat de forma contínua.
Alba
Primera llum del dia, abans que surti el sol.
Allau
Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall.
Alpinisme
Activitat esportiva que consisteix en l'ascensió de cims elevats o de difícil accés.
Alpí
Que pertany o és relatiu a zones de muntanya.
Altitud
Altura d'un punt respecte al nivell del mar.
Aresta
Línia divisòria dels vessants d'una muntanya o d'una serralada.
Arnès
Sistema format per diverses cintes i tirants que, subjectat a l'escalador, serveix per a unir-lo a la corda.
Arrecerar
Protegir-se d'algun fenomen no desitjable.
Ascensió
Efecte d'ascendir una muntanya amb l'objectiu d'arribar al seu cim.
Avenc
Cavitat natural constituïda per un pou o diversos pous de parets verticals.
B
Baixada
Acció de baixar, en un terreny, des d'un punt alt a un de més baix.
Balconada
Mirador des d'on es domina un ampli horitzó.
Balma
Roca que sobresurt d'un pendent muntanyós i que forma una cavitat.
Bancal o Feixes
Sistema de conreu que disposa el terreny en feixes, terrasses.
Bardissa
Formació vegetal, espessa i impenetrable, constituïda habitualment per arbusts espinosos per tancar un tros de terreny.
Barraca
Construcció petita habitualment de pedres, que s'utilitzava per guardar eines o arrecerar-se del temporal.
Barranc
Excavació que l'aigua de la pluja ha fet a la roca.
Bassa
Dipòsit excavat o fet amb murs d'obra, que serveix per recollir l'aigua de la pluja i utilitzar-la per abeurar el bestiar o regar els conreus.
Bifurcació
Indret on un camí es divideix en dues possibilitats.
Bivac
Acampar a la natura, al ras, sense tendes de campanya.
Bosc
Terreny on predominen els arbres.
Broll
Raig d'aigua que flueix amb força.
Brúixola
Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, emprat per a determinar els punts cardinals a partir de la direcció aproximada nord-sud.
C
Cabal
Magnitud que expressa la quantitat de fluid per unitat de temps, per exemple, el cabal d'un riu.
Camí
Via rural, natural o construïda que permet ser transitada per a anar d'un indret a un altre.
Canal
Escletxa o fissura oberta de dalt a baix d'una cinglera.
Cantimplora
Recipient d'aigua petit, de metall o plàstic i amb el coll estret, que és fàcilment transportable durant les excursions.
Carena
Línia que divideix els dos vessants d'una muntanya o serralada.
Carmanyola
Recipient que serveix per transportar menjar.
Cascada
Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici.
Caverna
Cavitat natural i profunda en una roca, en una muntanya o sota terra.
Cim
La part més alta d'una muntanya.
Cingle
Precipici de caiguda vertical format per roques que a la part superior presenta una extensió de terreny més o menys pla.
Cinglera
Conjunt de cingles.
Coll
Depressió entre dues muntanyes.
Conca
Zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions que l'envolten.
Congost
Vall estreta entre dues muntanyes excavada per les aigües d'un riu.
Coordenades
Permeten determinar la posició de cada punt a la Terra.
Coronar
Arribar al cim després d'una ascensió.
Corriol
Sender o camí pel qual només pot passar una persona darrere l'altra.
Cota
Altitud d'un punt respecte a una superfície o un punt de referència.
Cova
Cavitat subterrània.
Cruïlla
Lloc on s'encreuen dos camins o més.
Còdol
Roca llisa i arrodonida a causa de l'acció erosiva de l'aigua.
D
Depressió
Terreny enfonsat respecte al nivell de les zones circumdants.
Desnivell
Diferència d’altitud entre dues cotes.
Dolmen
Monument megalític de pedres horitzontals.
Drecera
Camí més curt que el principal.
E
Embut
Excavació o forat amb la forma aproximada d'embut, l'origen del qual pot ser degut a moltes causes.
Escabrós
Terreny pel qual és difícil passar a causa de les aspreses o desigualtats que presenta.
Escala
Pla inclinat que serveix per a passar d'un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons.
Escalada
Tècnica per pujar una muntanya mitjançant l'ús de les mans i els peus aferrant-se a les diferents presses.
Escarpat
Altura amb un pendent molt fort.
Escletxa
Fissura originada en les roques a causa de fenòmens naturals.
Esllavissada
Efecte de desprendre's una massa de terra d'un marge, d'un cingle o d'un mur.
Espeleologia
Exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.
Esquerda
Obertura prima i allargada que es produeix generalment en un cos dur.
Estalactita
Formació calcària de forma cilíndrica que penja del sostre de les coves.
Estalagmita
Concreció calcària formada al sòl de les coves per la precipitació de l'aigua que cau de les estalactites.
Estany
Massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió natural del terreny.
Esvoranc
Forat produït a causa d'haver-se'n desprès un tros.
Etapa
Cadascuna de les fraccions en què se subdivideix una excursió.
Excursionisme
Exercici i pràctica de fer excursions.
Excursió
Sortida per a recórrer un lloc on hom no habita normalment especialment a la muntanya, com a diversió o esport.
F
Falda
Part inferior d'una muntanya, d'una serralada.
Fita
Conjunt de pedres posades una damunt de l'altra que ens indiquen que anem pel camí correcte.
Font
Indret on l'aigua subterrània surt a la superfície de la terra.
Fressat
Dit d'un camí molt freqüentat.
G
GPS
Global Position System. Sistema de posicionament global per satèl·lit.
Glacera
Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament.
Gorg
Clot que es forma al llit d'un riu o torrent on l'aigua queda entollada.
Gorja
Pas estret entre cingleres.
Grampó
Peça metàl·lica que es col·loca a la sola de les botes i ens permet caminar sense patinar pel gel o la neu dura.
Grau
Pas a través d'un terreny abrupte.
Grimpar
Enfilar-se ajudant-se de les mans
I
Intempèrie
A cel descobert, sense sostre.
Itinerari
Camí a seguir, pla establert per fer una excursió.
L
Llac
Acumulació d'aigua, de major o menor extensió, situada en una depressió.
Llit
Depressió del terreny per on passen o han passat, les aigües d'un riu o torrent.
Llom
Esquena d'una muntanya.
M
Mal de muntanya
Estat de disfunció de l'organisme amb símptomes com cefalees, nàusees i vòmits, insomni, cansament general o trastorns de l'equilibri per culpa de la disminució de la pressió atmosfèrica.
Mala herba
Espessor embullada que cobreix un terreny.
Mapa
Representació gràfica plana d'alguna superfície de la Terra.
Marge
Vora, límit d'una extensió superficial, especialment quan fa desnivell.
Meandre
Corba molt pronunciada d'un corrent fluvial.
Mirador
Lloc des d'on es pot veure una gran extensió de terreny.
Mola
Turó arrodonit i pla al capdamunt.
Motxilla
Sac, generalment de tela, que hom porta a l'esquena i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes.
Muntanya
Elevació natural del terreny.
Muntanyenc
Persona que practica l'excursionisme o muntanyisme.
O
Obac
Vessant d'una muntanya on no arriba la llum del sol, més ombrívol, menys calorós i més humit
Orientació
Determinació de la posició d'una persona amb relació als punts cardinals.
Orografia
Part de la geografia que tracta de la descripció dels relleus i les muntanyes.
P
Pantà
Llac gran i artificial provocat en interrompre el curs d'un riu.
Passarel·la
Pont petit i estret construït sobre un torrent o una riera.
Passera
Conjunt de pedres o altres coses col·locades de tal forma que ens permet travessar un riu.
Penya
Roca grossa de natura pedregosa.
Penya-segat
Escarpament rocallós de pendent fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.
Piolet
Estri en forma de pic, emprat pels alpinistes en les ascensions sobre glaç.
Pont
Construcció que ens permet salvar una depressió o obstacle, com per exemple, un riu.
Pou
Excavació vertical i profunda practicada en el sòl, amb la finalitat de trobar aigua en un aqüífer.
Precipici
Pendent vertical abrupte.
Puig
Elevació del terreny, que fa cim.
R
Rappel
Maniobra emprada per a descendir parets verticals mitjançant una corda.
Raqueta
Calçat amb forma de raqueta que es fa servir per caminar damunt la neu sense enfonsar-se.
Rasa
Excavació llarga i estreta feta al sòl.
Recer
Lloc on podem posar-nos a cobert de les inclemències meteorològiques.
Replà
Tros pla i horitzontal en un pendent.
Riu
Corrent natural d'aigua de cabal que pot ser molt variable.
Roca
Massa considerable de matèria pètria.
Rocós
Amb abundància de roques.
Ruta
Camí que hom recorre en una excursió, itinerari.
S
Safareig
Construcció amb parets d'obra serveix per emmagatzemar aigua que s'utilitzarà per regar.
Salt
Lloc d'un riu on l'aigua cau d'un nivell a un altre d'inferior.
Sender
Camí, generalment vies rurals.
Senderisme
Esport que consisteix a caminar per senders perfectament senyalitzats, a diferència de l'excursionisme.
Serra
Alineació de muntanyes de dimensions inferiors a la d'una serralada.
Serralada
Gran conjunt de muntanyes que formen un sistema que sol ser més llarg que ample.
Serrat
Cadena de muntanyes amb poca elevació.
Sitja
Forn on es fabricava el carbó cremant llenya.
T
Talaia
Torre des d'on es pot observar amplies zones de terreny per donar avís de què hom descobreix.
Tanca
Paret que circumda un terreny i impedeix entrar-hi.
Tartera
Extensió coberta de pedres que s'han desprès del cim d'una muntanya.
Torrent
Corrent d'aigua temporal i irregular que depèn de les precipitacions estacionals.
Tossa
Elevació del terreny ampla i ondulada.
Turó
Elevació no gaire alta del terreny. Muntanya petita.
V
Vall
Depressió allargada de la superfície terrestre.
Vessant
Declivi d'una muntanya per algun dels seus costats.
Via ferrata
Via d'escalada amb subjeccions instal·lades permanentment.
Vèrtex geodèsic
Punt del terreny del qual s'han calculat les coordenades geodèsiques.